Cotxes nous = menys contaminació?

La resposta ràpida és que depèn de tres factors:

• De quin contaminant parlem?
• Que la renovació tecnològica no vagi acompanyada de més trànsit
• Que la renovació tecnològica impliqui una disminució dels nivells de contaminació als vehicles més nous

En aquesta entrada ens centrarem en els principals contaminants d’àmbit local, l’NO2
i el PM10. En una altra entrada parlarem del CO2, que té unes especificitats particulars.

Per fer-ho partirem d’una anàlisi històrica dels nivells de contaminació a la ciutat i els relacionarem amb el volum de trànsit. El trànsit no és la única font de contaminació de la ciutat, però és la més important.

En una primera aproximació per eliminar el factor “volum de trànsit”, que va canviant amb el temps i és el més important per entendre els nivells de contaminació a les estacions de trànsit. Representarem els nivells de contaminació de la ciutat dels darrers tretze anys en funció del trànsit de cada any, i estudiarem l’evolució històrica.

He fet servir tots els anys on tenim dades. Assumirem que els altres factors de contaminació (indústria, serveis,…) no han variat prou per ocultar l’efecte de la contaminació pels vehicles, que és molt majoritària a la ciutat. Crec que en el període temporal estudiat és una assumpció raonable.

Si la renovació tecnològica no tingués efecte sobre els nivells mesurats de contaminació, cada any que tinguéssim el mateix volum de trànsit privat hauríem de tenir similars nivells de contaminació mitjana anual (poden haver fluctuacions per condicions meteorològiques molt diferenciades algun any, però no hauria d’amagar les tendències).

Els resultats però, són aquests:

Com es pot veure al gràfic del PM10 (al PM2,5 es veu menys per la disponibilitat de menys informació temporal i possiblement degut també a elements tecnològics), la tendència és molt clara al decreixement per valors de trànsit similars. La tecnologia aquí clarament està jugant a favor nostre, i és d’esperar que ho continuï fent perquè s’ha produït una millora consistent al llarg dels anys.

Per contra a l’NO2 la tendència no és tan marcada. Per què? Pel “diesselgate”. Durant anys el canvi tecnològic no ha suposat una reducció real dels nivells d’emissions de NO2 als dièsels, que són la flota majoritària a la ciutat, perquè els fabricants van fer un frau massiu als consumidors, i no van complir les seves obligacions legals de reduir els nivells de contaminació.

En teoria els nous vehicles són cada vegada menys contaminants, i els controls també són millors. Per tant, si no es produeix un nou frau, es pot esperar que la renovació de la flota contribueixi a disminuir la contaminació. Amb quin ritme? Això està per veure i depèn del ritme de renovació i de la distribució de l’ús dels vehicles circulants.

El que sí que és segur és que cal que disminueixi el trànsit si volem canvis ràpids, i per descomptat cal comprendre que un canvi tecnològic als motors no canvia la necessitat d’espai públic o altres externalitats, com els embussos, que genera el trànsit privat individual.

Finalment val la pena assenyalar que també hi ha altres factors rellevants quan parlem del nivell d’emissions dels vehicles a la contaminació local, com les emissions de rodadura, que no depenen dels canvis dels motors, i en canvi sí que tenen a veure amb el pes del vehicle (que està augmentant) i la tecnologia dels pneumàtics i l’asfalt (que per sort van millorant), o les emissions associades als frens. En una altra entrada he tractat aquest tema específicament.