Tot i que cada vegada estem més sotmesos a camps electromagnètics tant dins com fora dels habitatges, i que existeixen evidències de la interacció amb el cos humà, la importància relativa sobre la salut de les diverses emissions electromagètiques no és encara prou coneguda. En part degut a la varietat de les casuístiques i en part al fet que fins al moment no s’han recollit dades de manera consistent ni s’han destinat prou recursos de recerca.
A la darrera primavera de 2019 per primera vegada l’Agència de Salut Pública de Barcelona va fer un estudi d’avaluació sobre l’estat del coneixement actual dels camps electromagnètics no ionitzants i els seus efectes per a la salut.
Les conclusions mostren com cada vegada hi ha més evidències dels diversos impactes potencials el coneixement és encara limitat:
Coneixement acceptat:
1. Els efectes tèrmics per exposicions agudes a camps electromagnètics estan plenament acceptats. La Comissió Internacional de Protecció contra les Radiacions No Ionitzants (ICNIRP, 1998) i l’Institut d’Enginyers Electricistes i Electrònics (IEEE, 2005) han elaborat directrius sobre els límits d’exposició.
2. A mesura que augmenta la distància de la font emissora disminueix la intensitat de l’exposició.
En camps magnètics estàtics:
3. S’accepta que l’exposició puntual a camps magnètics estàtics de l’ordre de la unitat de la tesla provoca efectes en l’organisme que són reversibles (vertigen, nàusees, fosfè ocular i sabor metàl·lic en la boca, canvis de la pressió arterial i la freqüència cardíaca, pèrdua de memòria, problemes de concentració, disminució de la coordinació entre l’ull i la mà).
En camps electromagnètics de radiofreqüència:
4. La font d’exposició individual amb més probabilitat de causar efectes sobre l’organisme són els dispositius en contacte amb el cos humà, com el telèfon mòbil o els telèfons sense fils.
5. L’efecte biològic conegut és l’absorció d’energia i l’escalfament dels teixits.
En Hipersensibilitat electromagnètica:
6. Les persones que es declaren afectades d’EHS troben moltes dificultats per rebre atenció sanitària i han de patir sovint el pelegrinatge mèdic.
7. L’aïllament (social, professional, familiar) de persones que es declaren EHS és sistemàticament estressant.
8. La cura i la representació pública de les persones que es declaren EHS pot variar entre països.
Punts febles en el coneixement i que requereixen més recerca
1. No hi ha consens sobre com mesurar l’exposició als camps electromagnètics en els estudis epidemiològics.
2. No es coneix el mecanisme fisiopatològic o els canvis biològics de l’exposició a camps electromagnètics diferents dels efectes tèrmics.
3. Es desconeixen els efectes d’exposicions mantingudes en el temps a intensitats baixes en qualsevol tipus de freqüència.
En camps magnètics estàtics:
4. Els estudis cel·lulars in vitro mostren efectes en exposicions per sobre de les 30 µT, però es desconeix quins són reversibles i quins poden acabar produint efectes en la salut.
5. Desconeixement de la carcinogenicitat dels camps magnètics estàtics en no existir estudis sobre els efectes de l’exposició a llarg termini.
En camps magnètics de freqüència extremadament baixa:
6. La evidència sobre la carcinogenicitat dels camps magnètics de freqüència extremadament baixa és limitada, tant en estudis epidemiològics com en estudis d’experimentació animal (IARC 2001). Es desconeix el mecanisme biològic pel qual actuarien com a carcinògens.
7. En alguns estudis ocupacionals s’han identificat associacions amb malalties degeneratives, concretament amb l’Alzheimer i l’esclerosi lateral amiotròfica. Els estudis epidemiològics s’enfronten en aquestes malalties a problemes com: a. Són malalties sense registres poblacionals i s’han d’usar registres de mortalitat en els que estan infraregistrades. Aquest tipus de registre també dificulta la mesura de l’exposició. b. No està identificat el mecanisme pel qual l’exposició a camps magnètics de freqüència extremadament baixa pot causar malalties neurodegeneratives.
En camps electromagnètics de freqüències intermèdies
8. Els efectes d’aquests camps són encara molt desconeguts.
En camps electromagnètics de radiofreqüència
9. La evidència sobre la carcinogenicitat és limitada, tant en estudis epidemiològics com en estudis d’experimentació animal (IARC 2011): a. L’evidència està basada en l’associació entre glioma o neurinoma de l’acústic en els usuaris que acumulen més de 1.640 hores d’ús de la telefonia mòbil durant un període igual o superior a 10 anys. b. Altres tumors com el meningioma, que són de latència més llarga no s’han pogut associar.
10. L’evidència sobre els efectes de l’exposició prenatal sobre els desenvolupament cognitiu i conductual és limitada: a. Hi ha estudis epidemiològics prospectius que mostren resultats contradictoris. b. Aquests estudis presenten limitacions metodològiques tant en la mesura de l’efecte (els problemes cognitius i conductuals es varen avaluar a través de qüestionaris) com en la mesura de l’exposició. c. Els efectes podrien ser deguts a factors de confusió que no estiguessin controlats en l’anàlisi. d. Un dels mecanismes d’acció proposats és l’alteració de la secreció de melatonina, però els estudis experimentals en animals mostren resultats contradictoris.
En totes les freqüències: Hipersensibilitat electromagnètica
11. No hi ha consens en els criteris proposats per al diagnòstic (clínics o de laboratori) ni en la classificació clínica.
12. En l’actualitat no hi ha evidència ni a favor ni en contra de la millora en l’estat de salut després d’una disminució dels nivells d’exposició.
13. No s’ha objectivat l’efectivitat de les àrees anomenades blanques en la reducció dels símptomes de les persones que es declaren EHS.
14. No està acceptat que les persones que es declaren EHS siguin més sensibles als camps electromagnètics, tinguin més trastorns del son i mals de cap que la població general.
15. És necessari ampliar l’estudi del perfil psicològic dels individus que es declaren EHS i no limitar-se només a investigar aspectes com l’ansietat, la depressió o la somatització.
16. La relació entre EHS i diversos trastorns o síndromes relacionats (com la síndrome de sensibilitat química múltiple, la fibromiàlgia, el tinnitus, etc.) fa pensar en un nexe comú de sensibilització central.
Propostes per Barcelona
1. Elaboració d’un mapa d’ús intern de fonts d’emissió a la ciutat. L’objectiu ha de ser la planificació de l’autorització de noves fonts d’emissió.
2. Elaboració d’un mapa públic de mesures dels diferents camps electromagnètics a la ciutat. L’objectiu és poder disposar de mesures d’exposició.
3. Facilitar atenció sanitària a les persones que es declaren EHS amb la formació i capacitació per a fer-ho del personal sanitari.
4. Determinació dels nivells d’increment de camp que comporten els comptadors d’electricitat, aigua i gas.
Contaminació BCN 