Estan els pisos alts menys contaminats?

Primer de tot cal dir que la contaminació a l’interior dels pisos depèn en bona part de com són els mateixos edificis i com s’usen: si s’hi fuma o no, si s’utilitza el gas natural per cuinar, o com és l’aïllament i la ventilació, per exemple, fins al punt que la contaminació originada a l’exterior a contaminants com les PM2.5 pot explicar la contaminació interior en rangs tan amples com entre un 30 i 80% en funció del cas. En aquesta entrada no discutirem tots aquests factors (un document de les principals fonts internes es pot trobar aquí), només ens centrarem en com canvia amb l’alçada la contaminació: està menys contaminat l’aire que entra per les finestres de casa meva, o de l’oficina, si visc o treballo en un pis alt?

Els estudis existents mostren que en línies generals la contaminació per partícules disminueix amb l’alçada una mica més ràpidament que la del NO2, on els resultats són menys clars. Així i tot, hi ha valors molt diferents en el ritme d’aquest decreixement, i la disminució es veu afectada per molts factors, entre ells si els edificis estan aïllats o formen part de carrers, quina és la ràtio alçada de l’edifici vs. amplada del carrer, així com per la vegetació del carrer.

L’octubre de 2019, a la revista Science of Total Environment, es publicarà un article amb dades de Barcelona obtingudes l’any 2015 que ens aporta informació específica de la ciutat (ja està disponible via web).

Al mateix article també s’estudia com afecta la forma del carrer a la distribució de la contaminació horitzontal, però això ho deixarem per una altra entrada.

En total l’estudi mostra els resultats obtinguts de mesurar com es distribueix la contaminació vertical per NO2 a 28 edificis, i la contaminació per partícules (black carbon=partícules de menys de 2,5 micres=PM2,5) a 4 edificis.

Els resultats de Barcelona corroboren que la contaminació decreix amb l’alçada, i que ho fa més marcadament amb les partícules que amb el NO2. Però també assenyalen que el decreixement es veu limitat als carrers amb una edificació contínua i amb força trànsit (com, per exemple, a l’Eixample), perquè la contaminació generada inicialment arran de terra queda “retinguda”, i es distribueix a poc a poc per la columna d’aire d’una manera bastant homogènia.

Pel cas de les partícules 2,5 (black carbon), durant el dia el decreixement de la contaminació entre els 4 i 7 metres d’alçada és de l’entorn a un 10%. Per arribar a una contaminació la meitat de la que trobaríem a nivell de carrer s’hauria de viure a un edifici d’entre 26 i 46 metres d’alçada. Cal assenyalar, però, que en tot cas això són les dades durant el dia, mentre que a les mesures nocturnes no s’aprecia un gradient vertical, probablement perquè tota la contaminació generada (durant el dia principalment) s’ha barrejat bastant homogèniament a la columna d’aire.

Pel cas del NO2 l’efecte és més limitat: cal arribar fins als 15 metres (és a dir, aproximadament un cinquè pis) per aconseguir que la concentració baixi un 10%, i per tal que la concentració arribés a la meitat que a a nivell de carrer l’edifici hauria de ser gairebé el doble d’alt que pel cas del black carbon. Tampoc no s’aprecia cap efecte al gradient vertical a les mesures nocturnes.

Per tant, efectivament la contaminació als pisos més alts a Barcelona és més baixa, però poc… i clarament els números mostren que si volem respirar aire net, més que pujar a la part superior dels edificis, la millor estratègia és baixar la contaminació generada.