Aquest any s’ha publicat a la revista Tourism management l’article “Carbon footprint of tourism in Barcelona”, un article molt interessant i pioner on s’estudia la petjada de carboni associada al turisme de Barcelona.
Els números són molt clars, el 95,6% de la petjada de carboni del turisme està associada a l’arribada i sortida dels turistes, i d’aquesta gairebé totalment és deguda al turisme que arriba o marxa en avió.

La conclusió, en la meva opinió, és clara, o ens replantegem com disminuir i/o compensar les emissions originades a l’aviació o no serem capaços de disminuir significativament els quasi 9.6MtCO2eq/any que deixen els gairebé 30 milions de visitants que rep cada any la ciutat. Si l’objectiu del Pla Clima és una reducció del 45% de les emissions respecte al 2005 per l’any 2030, o el sector turístic contribueix significativament, o no hi ha gaire a fer.
A l’espera de que d’una vegada per totes s’estableixi un impost sobre els combustibles dels avions, com recomanen els experts des de fa molts anys, seria viable imaginar un impost sobre les arribades/sortides dels avions a l’aeroport de Barcelona? Un impost que dotés de recursos al Fons Clima (aprovat però mai desenvolupat a la llei de Canvi Climàtic) per portar projectes de disminució de les emissions preferentment a l’entorn metropolità: per exemple finançant transport públic, rehabilitació de vida o afavorint sistemes de distribució de mercaderies més eficients? Jo crec que sí, i que seria bo posar-s’hi.
Seria possible introduir criteris per a la promoció del turisme per focalitzar-lo més en un turisme de proximitat? No ho sé, però potser seria una estratègia complementària.
El que està clar és que la lluita contra el canvi climàtic en relació al turisme no es pot reduir a tractar de disminuir el 76% de la resta de les emissions (es a dir el 76% del 4,4%), que estan vinculades a l’allotjament. Potser és més fàcil, però clarament és un enfocament no prou ambiciós si de veritat ens creiem que estem enfront una emergència climàtica.
1 comentari