Com afecta la forma dels carrers a la contaminació que respirem?

La contaminació atmosfèrica no és més que partícules o gasos nocius per a la nostra salut que es troben a l’aire. Depèn de les emissions de gasos i partícules i de com es barregen amb l’aire no contaminat (dissipen), i de si alguna part s’elimina, ja sigui absorvida o arrossegada (per exemple a través de la pluja).

En aquesta entrada, explicaré breument la importància que té l’estructura dels carrers i edificis en la dissipació dels contaminants a partir d’algunes de les dades obtingudes a Barcelona.

Com s’ha dit en moltes ocasions, la font principal de contaminació de les partícules PM2,5 i del NOx a Barcelona són els vehicles que circulen per la calçada. A mesura que ens allunyem de la calçada, l’aire es va barrejant i la contaminació disminueix. Així per exemple, a partir de les mesures publicades a la revista Science of the Total Environment l’any 2019 obtingudes de 29 punts de mesura a la ciutat, s’arriben a les següents conclusions:

• La concentració de contaminants disminueix amb la distància, arribant a ser la meitat en el cas de les partícules PM2,5 (black carbon) als 25 metres de distància de la font d’emissions, és a dir, de la calçada.
• La disminució depèn del tipus de carrer. En general les caigudes més fortes es detecten als carrers molt estrets amb poc trànsit (tipus Ciutat Vella), i als carrers amb molt de trànsit i construcció contínua (tipus Eixample). Als carrers molt oberts la direcció del vent predominant és el factor més important.
• Les distàncies necessàries per assolir els nivells de fons són molt grans i per tant el factor volum de trànsit és clau.

Per entendre millor la possibilitat real de dissipació de la contaminació els elements claus són l’alçada dels edificis, l’amplada del carrer i la longitud de carrer. Per exemple, als carrers amb edificis alts, que formen un continu, i al mateix temps són estrets, l’aire més net de la part superior de l’atmosfera no és capaç de penetrar i ventilar, i com a conseqüència fins i tot amb un volum de trànsit relativament petit els nivells de contaminació són superiors als esperats si la configuració fos d’edificis més baixos i no compactes. Aquest és el cas per exemple de Ciutat Vella on fins i tot amb un trànsit intern no molt alt els nivells de contaminació poden ser alts.

Per tant, si s’analitzen les diferents característiques de volumetria dels edificis, l’amplada de carrers i el volum de circulació es poden obtenir conclusions sobre la contaminació que respirem. És el que han fet per exemple al Document Inicial Estratègic de l’Avanç del Pla Director Urbanístic Metropolità, realitzat per Barcelona Regional i publicat recentment. Després d’analitzar les diferents característiques de tota l’Àrea Metropolitana de Barcelona han estat capaços d’identificar (marcats en color vermell) algunes àrees on seria imprescindible reduir el trànsit i en cap cas augmentar en alçària l’edificació si no volem tenir nivells de contaminació excessivament alts.

Aquest és un bon exemple de com aquest tipus d’anàlisi poden ajudar a la planificació i completar les polítiques de mobilitat amb mesures urbanístiques.