Les dades del soroll de Barcelona

Tot sovint la contaminació acústica a la ciutat està en segon pla de la discussió política i mediàtica, però les dades suggereixen que caldria parar més atenció. A continuació presento algunes dades que poden ajudar a situar la discussió en els termes que es mereix.

Incompliments legals i de les recomanacions de l’Organització Mundial de la salut

L’ordenança de medi ambient de Barcelona estableix uns màxims de soroll als carrers de la ciutat, tant en horari diürn com en nocturn. Igualment l’Organització Mundial de la Salut (OMS), com que té identificat que un excés de soroll genera problemes a la salut també estableix, igual que fa en la contaminació per gasos o partícules, valors de referència que no s’haurien de superar per tal que no es generin o potenciïn determinades malalties. L’any 2018 van publicar les recomanacions per Europa.

Els percentatges d’incompliment tant de les recomanacions de l’OMS com de l’ordenança municipal són els següents:

Font: Percentatges de la població per sobre dels nivells màxims de l’OMS. Agència de Salut Pública de Barcelona. Informe de La Salut a Barcelona 2018.
Les dades en relació a l’ordenança són elaboració pròpia a partir de les dades provisionals del Mapa Estratègic de Soroll 2017

Per tant:

A Barcelona més de la meitat de la població viu en carrers amb excés de soroll causat pel trànsit diurn, i gairebé dos cada tres per sobre del llindar de soroll màxim nocturn establert per l’Organització Mundial de la Salut

Implicacions sobre la salut

El soroll té impactes tant directes com indirectes sobre la salut de les persones, segons l’Agència de Salut Pública de Barcelona es poden resumir en el següent quadre:

Font: ASPB. Taula de soroll i salut. 14 de juny de 2018.

Segons la mateixa Agència:

A partir de 50 dB(A) de soroll per trànsit per cada increment de 10 dB(A) augmenta entre un 1 i 8% la probabilitat de desenvolupar malalties cardiovasculars.

Per tant, a Barcelona segons la darrera informació disponible (2017), el 63% de la població està per sobre d’aquest llindar que assenyala un increment de risc sobre la salut significatiu.

No hi ha molts estudis que quantifiquin de manera agregada els impactes sobre la població de la ciutat, l’únic que conec és el publicat l’any 2016 per investigadors/es de l’ISGlobal a la revista Environmental Health Perspectives. En ell s’utilitzava l’indicador morts prematurs (com també s’acostuma a fer servir per a altres variables ambientals), i estimava, a partir de les dades de soroll de l’any 2012 -superiors a les actuals- els següents resultats:

Es produeixen 599 morts prematures cada any a causa del soroll, gairebé el mateix número que l’associat als contaminants gasosos i particulats.

També s’han fet alguns estudis a escala de barri on s’explicita l’impacte potencial en funció dels llindars de soroll per diverses malalties i trastorns, especialment vinculades al soroll nocturn d’oci. Un exemple és l’estudi que es va presentar a la Taula de Soroll i Salut del 19 de desembre de 2017, centrat en els barris de Ciutat Vella.

Font: ASPB. Taula de soroll i salut. 19 de desembre de 2017.

Dades de percepció

Tot i aquests valors objectius preocupants, la percepció de la problemàtica a la ciutadania de Barcelona és en general encara baixa, tot i que despunta en alguns llocs principalment associats a l’oci o a l’ús intens de la via pública, més que vinculats al transport. A continuació es mostren alguns valors obtinguts de la darrera Enquesta de Serveis Municipals 2019 (6000 entrevistats) i de l’enquesta de salut de Barcelona 2016/2017 (4000 entrevistats).

Quan es pregunta sobre el soroll en referència a altres problemes a la ciutat s’observa un creixement al període 2012-2017, i un decreixement als darrers dos anys. Però sempre partint de nivells baixos respecte a altres problemàtiques que són considerades més prioritàries.

Font: Enquesta de Serveis Municipals 2019

Així i tot, quan es pregunta explícitament sobre la percepció de si el barri és sorollós o no, els resultats presenten una visió clarament més crítica, especialment a Ciutat Vella i l’Eixample.

Font: Enquesta de Salut de Barcelona 2016/2017
Molt soroll al barri, segons quartils. Font: Enquesta de Salut de Barcelona 2016/2017

Potser doncs, la situació es pot resumir en què a Barcelona el soroll és una problemàtica de salut ambiental objectivament greu que cal afrontar, amb la dificultat de no comptar amb una ciutadania gaire conscienciada. Una situació que fins a cert punt recorda la de la contaminació per gasos i partícules fa una dècada.

I si voleu fer un seguiment de proximitat

Si voleu fer fer el seguiment dels nivells de contaminació en continu i dels carrers més propers a casa, us recomanem el web Sentilo BCN on podreu trobar dades permanentment actualitzades, de 100 sensors a tota la ciutat.

Distribució dels sensors: Sentilo BCN

4 comentaris

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: