La relació entre soroll i turisme a la ciutat és doble, per una banda, el turisme que visita la ciutat genera soroll, per un altre banda percep el soroll de la ciutat. En aquesta entrada, analitzarem breument tots dos factors.
El soroll vist des del turista
De manera reiterada l’enquesta de “Perfils i hàbits dels turistes a la ciutat”, que és la principal enquesta de l’àmbit – realitzada a 6000 turistes a la ciutat- per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona, Diputació de Barcelona, Cambra de Comerç i Barcelona Turisme-, assenyala que el soroll és l’aspecte menys valorat de la ciutat, clarament destacat per davant de la seguretat o altres factors. (font)
Sorprèn constatar com aquest resultat -tot i que es manté en el temps- s’ignora sistemàticament en el discurs públic per part dels actors privats implicats en el turisme (que en moltes ocasions estan també vinculats al soroll derivat de determinades activitats d’oci), així com per part de les pròpies administracions i els mitjans de comunicació.
El soroll generat pel turisme
Per un altra banda el turisme, genera soroll, tant a la seva arribada com durant l’estada.
Al Juny de 2019 es va publicar un document força interessant titulat “Les externalitats ambientals del turisme de Barcelona” on es dedica tot un capítol a aquest tema, amb nombroses dades que es descriuen molt breument a continuació.
Val la pena assenyalar que no sempre és fàcil separar entre la importància relativa del soroll generat pels turistes i el veïnat, ja que actuen sobre els mateixos espais de la via pública i infraestructures.
Respecte a l’arribada del turisme, el soroll més important és l’associat a les arribades a través de l’aeroport. En bona part depèn de la configuració de les pistes utilitzades, i segueix per norma general aquesta distribució:
La població afectada és principalment de Castelldefels, el Prat de Llobregat, Gavà i Viladecans. És per això que no és estrany que entre ells estiguin alguns dels més ferms opositors a qualsevol ampliació de l’aeroport.
Pel que fa a Barcelona ciutat, el turisme contribueix significativament a una part del soroll associat a l’oci nocturn, que es concentra a determinades zones de la ciutat (veure el mapa següent). El turisme, com a font de soroll, en aquests casos és un factor clarament identificat pels veïns quan se’ls ha preguntat, per exemple, durant l’elaboració del Pla d’Usos de Ciutat Vella.
L’activitat dels principals eixos comercials, molts dels quals estan altament freqüentats per turistes, també contribueixen també al soroll, tal i com es pot observar en el següent mapa.
A més, hi ha determinats punts i àrees d’interès turístic com són les parades de bus turístic, els transports singulars o els aparcaments d’autocars discrecionals que són també identificats com a font de soroll, coincidint en gran mesura amb la font de les protestes del veïnat contra la massificació turística.
Finalment val la pena assenyalar que en ocasions també es registren problemes de soroll als allotjaments turístics, especialment als habitatges d’ús turístic, que en moltes ocasions comparteixen edifici amb habitatges residencials. L’any 2016 Guàrdia Urbana va registrar 2249 queixes per soroll i/o música a apartaments turístics. Un 66% de les quals es van concentrar a Ciutat Vella i Eixample.
Certament les activitats turístiques generen soroll i hem de ser capaços de reconèixer-les, identificar-les i prendre mesures si s’escau. Algunes són específiques de l’activitat turística (bus turístic, autocars discrecionals, etc.), i d’altres no ho són, però el turisme, per volum i intensitat d’ús de la via pública, intensifica el soroll generat.
Per tant si es vol disminuir el soroll a la ciutat la prioritat hauria de ser regular les activitats no pel fet de ser turístiques sinó per l’obligació de les administracions de garantir el dret al descans i la tranquil·litat.
Contaminació BCN 