Tal com hem vist a dues entrades anteriors, la contaminació que respirem varia segons la forma dels carrers i en funció de l’alçada de la casa on vivim.
En aquesta entrada aportaré algunes dades de Barcelona d’una altra variable, la temporal, utilitzant les dades de l’Informe de Qualitat de l’Aire de l’Agència de Salut Pública de Barcelona 2018, i les dades de la Xarxa de Mesura de la Qualitat de l’Aire de la Generalitat de Catalunya.
Com varia la contaminació al llarg del dia?
La contaminació diària de NO2 presenta dos pics molt clars, vinculats al volum de trànsit. El primer es produeix a les 9 del matí, i el segon entre les 8 del vespre a les estacions de trànsit i les 10 de la nit a les de fons, quan la contaminació ja s’ha dispersat per tota la ciutat.

Els caps de setmana el comportament és molt més pla.

Si ens fixem en les partícules la variació horària és similar, però no idèntica. En aquest cas el més destacable és la vall de les primeres hores del dia i un primer pic al matí, sobretot a les estacions de trànsit, però després la variabilitat és molt més baixa durant la resta de la jornada.

Finalment l’ozó té un comportament força diferent, amb valors superiors a les estacions de fons respecte a les estacions de trànsit, i amb un únic pic entorn de les quatre de la tarda. Això és degut al fet que és un contaminant que per les seves característiques químiques augmenta amb la insolació, i disminueix quan les emissions de NOx són més altes.

La contaminació canvia entre els dies laborables i el cap de setmana?
Sí, i bastant. I també segons el dia de la setmana.
Les mitjanes de NO2 en cap de setmana són entre un 17 i un 28% inferiors respecte als dies feiners, degut principalment a la disminució del trànsit. Tot i aquest descens, si extrapoléssim la mitjana anual dels caps de setmana a tot l’any, a l’estació de l’Eixample (45,1μg/m³) tampoc s’assoliria el nivell de referència de l’OMS ni el de la normativa europea.
També és interessant veure que entre els dies feiners la mitjana diària va augmentant a mesura que avança la setmana. Comencem amb els nivells mínims que hem tingut el diumenge degut a la disminució del trànsit i per tant de la generació de contaminants, i a mida que van passant els dies la contaminació creix.
Els divendres els nivells de contaminació per NO2 superen als dels dilluns en una mitjana propera al 13%.
Aquest fenomen és degut al fet que en els dies laborables la ventilació no pot dispersar la contaminació generada prou ràpidament, i progressivament s’acumula a la ciutat, fins que arriba el cap de setmana, on la generació baixa molt i la ventilació natural dispersa els contaminants.
Aquesta dinàmica és rellevant, per què ens indica que és molt més probable que tinguem episodis de contaminació aguts a finals de setmana -quan l’acumulació és màxima després d’uns dies d’anticicló- que a l’inici.

A les partícules PM10 els nivells de contaminació de l’aire els caps de setmana baixen de mitjana entre un 10 i un 13% respecte dels nivells dels dies feiners. Tot i el descens del cap de setmana, els diumenges es manté la superació del nivell de referència anual de l’OMS a les tres estacions de trànsit i a les de fons urbà de Poblenou i IES Verdaguer.
Respecte a les partícules PM2,5, tenen un comportament similar a les partícules PM10. Els caps de setmana la mitjana baixa entre un 7 i un 11% respecte a la contaminació dels dies laborables.
A l’ozó el perfil diari, per la mateixa raó que hem explicat anteriorment, és invers al del NO2 i per tant té els màxims el cap de setmana.

Com varia la contaminació en funció del mes de l’any?
Els valors mitjans mensuals de contaminació per NO2 i PM10 a les estacions de trànsit de la ciutat són els següents:

Es pot observar la baixada dels nivells de NO2 associada a la disminució del trànsit a la ciutat aquest mes, i una variabilitat més baixa durant tot l’any per les partícules. Per la seva banda la variació mensual de l’ozó segueix aquest gràfic:

Es pot observar que els nivells màxims de contaminació s’assoleixen els mesos d’estiu, seguint el màxim d’insolació solar. Val la pena assenyalar que en un futur pròxim, a mesura que disminueixin les emissions de NOx, es poden produir cada vegada més problemes amb aquest contaminant a la ciutat.