Nous contaminants: els PFAs

Més enllà de les contaminacions que tractem usualment en aquest blog, les evidències científiques de tant en tant ens posen sobre avís d’altres contaminants que tenen impactes rellevants sobre la nostra salut i el medi ambient. En aquesta entrada tractarem un grup d’aquests “nous” contaminants, els compostos altament fluorats (per- and polyfluorinated alkyl substances) -PFAs- , principalment a partir de la informació obtinguda de l’informe “Nous riscs químics a Europa, els PFA” publicat per l’Agència Europea del Medi Ambient fa pocs dies.

Els PFAs són un conjunt de més de 4700 substàncies químiques que perduren molts anys en el medi i estan presents a molts productes d’ús diari.

La “família” dels PFAs inclou molts compostos diversos. Font: EPA Rolls Out PFAS Action Plan

Es van començar a utilitzar als anys cinquanta i el seu ús s’ha estès perquè són uns compostos molt resistents a la calor, a determinats productes químics, tenen poca fricció i són bons aïllants.

És per això que es fan servir tant per aplicacions industrials com de consum. Els trobem a productes antiincendis, pintures, paelles i embolcalls alimentaris, roba, mobiliari, productes farmacèutics, pesticides o productes de neteja, entre molts d’altres.

Algunes de les aplicacions dels PFAs. Font: Departament of Defence. Govern d’Austràlia

L’ús múltiple d’aquests productes i la seva llarga durada fa que a hores d’ara estiguin presents arreu. Malauradament també s’acumulen al llarg de la vida als nostres teixits i cada vegada existeixen més evidències que en quantitats prou grans afecten negativament la nostra salut, especialment la dels nens i la gent gran.

Impactes sobre la salut dels PFAs. Font: Agència Europea del Medi Ambient. Nous riscs químics a Europa, els PFA

A causa de la creixent consciència d’aquests efectes sobre la salut a poc a poc els països han començat a regular l’ús i la producció d’alguns d’ells, però aquesta regulació es veu dificultada per la contínua evolució dels mateixos PFAs, pels interessos econòmics d’alguns productors, i per la necessitat de cercar alternatives econòmiques adients en alguns casos.

Principals vies d’entrada al cos humà

Per a la majoria de la població, i de ben segur per a quasi tots els veïns i veïnes de Barcelona, les principals vies d’entrada són l’alimentació, el contacte amb determinats productes de consum, i la inhalació de pols.

L’alimentació és la via més important. Els PFAs en general ens arriben principalment a través de la ingesta via els peixos de la cadena alta de la cadena tròfica (com els túnids, per exemple) o els organismes marins filtradors (com els musclos). A Catalunya al 2012 es va fer un estudi específic que mostrava que aquesta tendència també se seguia a casa nostra. Els productes carnis i derivats (ous o llet) també poden aportar quantitats significatives de PFAs si els animals utilitzats creixen en zones contaminades.

El 2018, l’Agència Europea de Seguretat Alimentària va iniciar una revisió dels nivells d’ingesta considerats segurs a partir de les darreres evidències mèdiques, i provisionalment ha baixat el llindar prèviament existent. Si es confirmen els nous nivells, una proporció considerable de la població europea excedirà els nous llindars màxims establerts.

Respecte a la incorporació a través de l’aigua les notícies són millors. L’octubre de 2019, a la revista Environmental Research es va publicar una revisió actualitzada de l’exposició humana per aquesta via a molts llocs del món. En ella s’exposa que els nivells detectats a l’aigua de boca de Catalunya els darrers anys, i en particular a l’aigua de l’aixeta de Barcelona, no presenten nivells perillosos per a la salut.

Respecte a l’exposició associada als productes de consum, alguns productes cosmètics contenen PFAs, així com alguns esprais i productes per netejar i polir els cotxes, fustes i terres; i també alguns materials per cuinar com per exemple paelles amb tefló (vegeu en aquest article del setembre de 2019 un estudi on s’avalua fins a quin punt aquestes paelles poden desprendre PFAs als aliments amb un ús reiterat) i en general altres materials en contacte amb els aliments (embolcalls, plats i safates de paper, bosses de crispetes de microones, etc.). En aquest cas òbviament l’exposició pot ser molt variada en funció dels hàbits de consum.

Finalment, els PFAs també entren al nostre cos a través de la respiració de partícules de pols produïda pel desgast dels productes amb PFAs presents a la llar (plàstics aïllants de productes electrònics, pintures, restes tèxtils de catifes tractades amb PFAs, etc.). Segons un estudi publicat aquest mes de desembre fet, entre d’altres, a cases espanyoles, l’exposició diària per aquesta via en el cas dels adults representa entre un 1-13% de la ingesta mitjana del ciutadà europeu, i per tant es tracta d’un volum relativament petit, però en el cas dels bebès pot ser bastant més important, suposa entre el 6 i el 51% de l’exposició diària. Per tant per aquest col·lectiu aquesta via d’exposició és també un factor rellevant.

Com es pot disminuir l’exposició

La via més eficient és com sempre la col·lectiva, mitjançant mesures reguladores.

El Consell de la Unió Europea va demanar el passat juny que la Comissió Europea desenvolupés un pla per a l’eliminació dels usos no-essencials dels PFAs a Europa (pàgina 9). Caldrà veure com ho porta a terme la nova Comissió i si ho integra al seu nou Pacte Verd, probablement en el context de substitució de materials i química verda.

A escala estatal l’estudi de l’Agència Europea del Medi Ambient assenyala que alguns països han establert nivells màxims de PFAs a l’aigua i als sòls (Alemanya, Dinamarca, Holanda i Suècia), als productes tèxtils (Noruega) i als materials en contacte amb productes alimentaris (Dinamarca). També molts països han establert nivells màxims a l’aigua de boca per alguns PFAs i grups de PFAs.

Aquest setembre Dinamarca va fer un pas endavant en prohibir l’ús de PFAs als productes de contacte alimentari (embolcalls, safates, etc.), una prohibició que entrarà en vigor l’any 2020.

En l’àmbit personal, a més d’afavorir les polítiques de restricció d’ús dels PFAs que es puguin impulsar des de les administracions o determinats col·lectius socials, com a consumidors es pot disminuir l’exposició tant ajustant la dieta com utilitzant productes sense PFAs tant en els estris de cuina com els d’higiene personal i cosmètica, així com en els productes de neteja. Per fer-ho cada vegada hi ha més productes etiquetats específicament.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s