Salut i contaminació: 10.000 gràcies, veïnat i comunitat científica de Barcelona

A les tres darreres dècades s’han fet a Barcelona estudis excel·lents sobre la relació entre contaminació i salut a Barcelona, molts d’ells publicats en revistes internacionals. Per sort tenim alguns equips i persones científiques punteres en aquesta matèria.

Una part utilitza dades d’altres ciutats, o estudis fets tant a escala de país com internacionals. D’altres, han obtingut els resultats només mesurant la salut de la comunitat veïnal de Barcelona i els seus entorns, fet que els aporta un valor de proximitat singular.

En aquesta entrada em centro en aquest petit subconjunt d’estudis, no tracto per tant de fer una avaluació dels impactes sobre la salut generada per la contaminació, sinó d’evidenciar com a partir de dades del veïnat de Barcelona (i amb molt d’esforç per part dels investigadors) s’ha contribuït al millor coneixement de la relació entre diverses malalties i contaminació. És per tant, per sobre de tot, un petit retorn d’agraïment als més de 10.000 veïns i veïnes que han posat el seu petit gra de sorra, i als equips de recerca que han processat les dades i les han analitzat.

Desenvolupament cerebral als infants

El projecte de recerca BREATHE – BRain dEvelopment and Air polluTion ultrafine particles in scHool childrEn- va aportar nombrosa informació pionera de l’impacte de la contaminació en les ciutats sobre el desenvolupament cognitiu dels infants. Els resultats van ser obtinguts a partir de l’observació dels nivells de contaminació a més de 2600 alumnes de 36 escoles de Barcelona i 3 a Sant Cugat, al període 2012-2013, així com mitjançant la realització de proves neuro-psicològiques i l’anàlisi de nombroses variables socials i de comportament. Se n’han derivat moltes conclusions, tant en l’àmbit de la salut com del disseny urbà, a continuació assenyalem les principals vinculades directament a la salut.

• Els infants que assisteixen a escoles on de manera permanent hi ha nivells alts de contaminació, tant a la classe com al pati, experimenten un menor creixement de les funcions cognitives essencials per a l’aprenentatge, del 7% anual en contra de l’11%, respecte a les escoles menys contaminades. (font)
• Les fluctuacions de contaminació fan que la concentració també fluctuï. Conforme la concentració de NO2 i partícules de carboni creix, la concentració durant les hores següents decreix. (font)
• Segons un estudi publicat l’any 2019 a la revista Environmental Health Perspectives l’exposició a partícules PM2,5 durant l’embaràs i els primers anys de vida s’està associada a una reducció d’algunes habilitats cognitives com la memòria i l’atenció (font).
• Un resum d’altres relacions i publicacions del projecte es pot trobar aquí.

Asmes i malalties respiratòries

En un article de l’any 2019, publicat a la revista Medicina Clínica, es mostra com els dies següents d’una pujada dels nivells de NO2 es produeix un augment dels ingressos hospitalaris i les consultes d’urgència per asma (font). Per arribar en aquestes conclusions l’estudi va analitzar 1961 hospitalitzacions i 2341 ingressos hospitalaris a l’hospital German Trias i Pujol de Badalona.

Al mes de febrer de 2020 l’equip de ISGlobal va publicar a la revista Environmental Research un article on es mostrava que a Barcelona cada any fins 1.230 casos d’asma infantil -el 48% del total- es podrien atribuir a la contaminació atmosfèrica. Val a dir que per fer-ho van utilitzar dades d’exposició de l’any 2012 on els nivells de contaminació atmosfèrica eren clarament superiors als actuals.

Ictus

En aquest estudi, publicat a la revista Environmental Research l’any 2018, utilitzant les dades dels pacients de l’Hospital del Mar, i a partir de 2740 casos documentats entre l’any 2005 i 2014, a diferència d’altres estudis no troba evidències de vinculació a curt termini (els tres dies següents) entre infarts cerebrals i els nivells de contaminació de PM2,5. Així i tot sí que mostra que per cada increment d’1,7 µg/m³ als nivells de concentració a l’aire de sutge, el risc de patir un ictus aterotròmbic (el tercer tipus d’ictus més freqüent) durant les 24-72 hores següents creix el 20% (font).

Per una altra banda en un segon article també a Environmental Research (en paper el desembre de 2019) es demostra que hi ha una relació entre la gravetat de l’ictus isquèmic i el soroll i la quantitat de verd on viu el pacient – en el cas del verd és una relació inversa -. Per fer aquest estudi es van analitzar les característiques de 2671 pacients de l’Hospital del Mar (font).

Infarts de miocardi greus

En aquest article publicat l’any 2018 a la revista International Journal of Cardiology, es mostra un augment de la gravetat i la freqüència dels infants de miocardi greus quan augmenten els nivells de PM2,5 i PM10. L’estudi demostra que si es reduís 10 µg/m³ la concentració de PM2,5, es podrien evitar almenys un 7,67% de les morts que es produeixen en les primeres 24 hores, el que suposaria com a mínim una reducció de 5 morts a l’any. Aquesta xifra és probablement superior, ja que a l’estudi no s’han tingut en compte les defuncions per infart abans que els pacients puguin ser atesos (font). Per obtenir aquests resultats es van analitzar 4141 casos de pacients de l’hospital de la Vall d’Hebron.

Efectes de la contaminació a la fase prenatal

Al novembre de 2019 s’ha publicat un article a la revista Environmental Research, on a un subgrup de 186 infants del projecte BREATHE s’ha estudiat la relació del volum del cos callós i el nivell de contaminació de PM2,5 que han respirat les mares en el període prenatal. S’ha pogut trobar una relació significativa entre mida del cervell i la contaminació prenatal, essent el volum del cos callós decreixent conforme la contaminació prenatal creix. Un increment de 7 μg/m3 a la concentració de PM2,5 comporta un decreixement d’un 5% al volum del cos callós (font).

El projecte BISC vol entendre com afecta la contaminació atmosfèrica al desenvolupament del bebè durant l’embaràs. Per fer-ho l’objectiu és monitorar la contaminació a la qual estan sotmeses 1200 embarassades de Barcelona, i s’estudiaran els possibles impactes sobre els nadons. Més de 700 embarassades ja estan participant en l’estudi (segur que si estàs embarassada i vols participar et rebran amb els braços oberts). Encara però no hi ha resultats publicats.

Obesitat infantil

Utilitzant les dades del projecte BREATHE anteriorment esmentat també s’han pogut estudiar altres efectes sobre la salut infantil no vinculats al desenvolupament cerebral. En particular un estudi recent (2019) publicat a la revista Environmental International mostra que una alta exposició a contaminació atmosfèrica, particularment a les escoles, es pot associar a un nivell més alt de risc de sobrepès i obesitat durant l’època escolar (font).

Nota

• Com s’ha dit a l’inici de l’entrada s’han portat a terme molts altres projectes on les dades de Barcelona s’han combinat amb les d’altres ciutats per aconseguir nous resultats. Un exemple és el projecte Med-Particles, on combinant les dades de Barcelona amb les d’altres ciutats del Mediterrani (al període 2001-2010) es van identificar augments d’un 0,5% en la mortalitat diària per causes cardiovasculars i en el nombre d’hospitalitzacions per causes cardiorespiratòries quan la concentració de PM2.5 augmentava 10 μg/m3. D’altres s’han fet a escala de país. Tot i que no han estat l’objecte d’aquesta entrada, gràcies també a tots ells per fer avançant el coneixement en aquest àmbit!
• Si detecteu estudis publicats en revistes internacionals amb revisió entre parells on s’hagin utilitzat exclusivament dades de barcelonins i barcelonines que no hagi incorporat si us plau, feu-m’ho saber i els inclouré.
• Podeu trobar molta més informació sobre la relació entre salut i medi ambient, amb especial èmfasi en la situació a la ciutat al web de l’Agència de Salut Pública de Barcelona.