La contaminació que sura al Llobregat i Besòs

Malgrat que els nivells de contaminació del Llobregat i el Besòs han anat disminuint els darrers anys, tots som conscients que encara cal millorar el seu estat. Potser el factor més espectacular de la contaminació als rius és la presència de tant en tant de residus surant, tot i que això no vol dir que sigui la millor indicació tècnica de la qualitat de l’aigua.

Fa pocs dies s’ha publicat un article a la revista Science of the Total Environment amb els resultats del primer estudi, que ens consti, on es comptabilitzen sistemàticament els residus de mida gran (més de 2,5 cm) que suren al riu Llobregat i el Besòs.

Observador comptant residus plàstics al Besòs. Font: Science of the Total Environment

A continuació us aportem algunes dades que ens han cridat l’atenció.

  • Pel riu Llobregat passen 58,9 objectes de mida superior a 2,5 cm per hora de mitjana i 25,4 de mediana, i pel riu Besòs 20,6 i 21,7 respectivament. Al Llobregat el volum de plàstic i tèxtil és més alt quan plou, i de paper quan fa vent.
  • La majoria dels residus visualitzats són plàstics, un 67,7% dels residus del Llobregat i un 49,3% del Besòs. Cada hora passen 32,7 residus plàstics de mitjana i 5,3 de mediana en el cas del Llobregat i 9,9 i 9,8 respectivament en el cas del Besòs.

Cada any entren al Mediterrani a través d’ambdós rius entre 0,4 i 0,6 tones de residus plàstics grans al mar, i això sense comptar els afluents quan hi ha pluges torrencials i que arriba molt més plàstic de mida no visible a través dels dos rius. Les tipologies de residus plàstics més usuals són les bosses (entre 67 i 108 kg/any), les ampolles (150 i 237 kg/any) i els films de plàstic de menjar (118-180 kg/any).

Altres dades d’interès

  • S’estima que a tot el món cada any entren entre 4,8 i 12, milions de tones de plàstic a l’oceà.
  • Alguns estudis suggereixen que les aportacions a través dels rius poden arribar a ser fins al 90% dels residus que arriben als mars.
  • Com hem comentat la part de residu sòlid plàstic gran és només una part del residu plàstic que hi ha als rius i al mar, una altra part és microplàstic. Usualment per estudiar quant plàstic hi ha al mar es lloga un vaixell de recerca i s’instal·la una xarxa d’arrossegament especial, on es filtra l’aigua en un transecte i s’analitzen els residus recollits. És un sistema car. A Barcelona l’organització Surf Rider amb la Universitat de Barcelona han innovat amb un sistema ben particular i molt més econòmic que permet estudiar la presència de microplàstics prop de la costa. Han utilitzat el mateix concepte però han fet la recollida amb paddle surfing enlloc d’un vaixell i una xarxa adaptada, a la platja del Somorrostro i a la Platja del Prat, i després d’analitzar-ho han publicat els seus resultats també aquest any a la mateixa revista científica. Els resultats han estat similars als que es troben amb els sistemes estàndards en aigües interiors del Mediterrani (entre 117000 microplàstics per km2), però la composició fa pensar que és una zona aportadora, és a dir, que contribuirà posteriorment a la presència de més microplàstics mar enllà.
Recollint mostres amb un paddle surf. Font: Science of the Total Environment

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s