Contaminació particulada més enllà del trànsit

La contaminació per partícules PM10 a Barcelona va baixar significativament fins l’any 2014 i s’ha estabilitzat els darrers anys. Actualment es registren mitjanes anuals a l’entorn dels 25 µg/m3 tant a les estacions de trànsit com a les estacions amb menys trànsit (anomenades de fons).

Quelcom similar està passant amb les partícules més petites PM2,5. On fins i tot s’ha registrat el darrer any un lleuger repunt.

Hi ha dues vies per aportar matèria particulada a l’atmosfera: l’emissió directa de partícules i la seva generació indirecta. En el segon cas s’emeten determinats gasos contaminants que reaccionen químicament a l’atmosfera i acaben generant partícules. Els principals gasos que afavoreixen la generació de partícules són el diòxid de sofre, l’amoníac i els òxids de nitrogen.

L’origen de les partícules és divers. Hi ha partícules d’origen mineral (sorra fina-pols-d’orígen marí), partícules provinents de la combustió generada als motors dels vehicles, partícules d’origen industrial i les anteriorment citades vies indirectes. A Barcelona una anàlisi de l’origen el podem obtenir de l’article publicat l’any 2016 amb dades del 2013 a la revista Atmospheric Chemistry and physics.

Origen de les partícules PM10 a l’estació de Maria Cristina mesurats l’any 2013. Font: AIRUSE-LIFE+: a harmonized PM speciation and source apportionment in five southern European cities, 2016 (gràfic traduït)
Origen de les partícules PM10 i PM2,5 a l’estació de Maria Cristina mesurats l’any 2013. Font: AIRUSE-LIFE+: a harmonized PM speciation and source apportionment in five southern European cities, 2016

Com es pot observar, la principal font de contaminació de partícules és el trànsit. De manera directa, aquest és el responsable d’un 26% de les PM10 (combustió dels vehicles + emissions vehicles no associades a la combustió), però també és responsable de bona part del que al gràfic s’indica com “nitrats secundaris” ja que aquestes són partícules produïdes en reaccionar els gasos d’òxids de nitrogen que emeten també els vehicles. Quelcom similar succeeix amb les PM2,5.

Les emissions de partícules PM10 associades al transport circulant a la ciutat han anat baixant degut a l’evolució tecnològica dels vehicles. L’any 2008 les administracions estimaven que les emissions associades al trànsit de la ciutat eren 458 Tn/any, el 2013 van ser 361 Tn/any, i l’any 2017 havien baixat a menys de la meitat que nou anys abans (210 Tn/any). Els propers anys s’espera que continuïn decreixent. La disminució de les emissions de NOx no és tant evident degut al frau del productors en els vehicles dièsel, que van ometre les seves obligacions legals de disminució d’aquest contaminant durant anys (l’escàndol que ha estat conegut com “diesselgate”).

En aquest context, sense deixar de tenir en consideració que el principal factor generador de partícules és el trànsit, podem reduir les emissions de partícules d’altres fonts? Si actuem sobre la resta de contribucions d’origen humà, podrem aconseguir resultats significatius?

Sabem que en el passat hem infravalorat la importància del Port i altres indústries per entendre la presència de partícules a la ciutat, perquè en moltes ocasions no s’ha tingut en compte la contaminació associada a la generació indirecta de partícules.

Per exemple, a Barcelona només un 1% de les PM10 mesurades a l’aire provenen d’emissions directes del Port, però, com que és una font important d’un gas anomenat diòxid de sofre que reacciona amb l’amoníac i acaba formant partícules, ara sabem que el Port acaba contribuint entre un 9-12% al total de les immissions de partícules PM10 i PM2,5 que respirem a la ciutat.

Pot estar passant ja que un creixement de les emissions associades a la indústria o a d’altres activitats no associades al trànsit estiguin dificultant que decreixi la contaminació per partícules?

Sabem que les aportacions directes de partícules per part de la indústria és relativament menor (entre el 7 i el 9% com hem vist anteriorment), però, podria ser que s’estigui produint un increment a les aportacions indirectes degut a què estiguin augmentant els gasos que fan possible la creació de partícules secundàries, és a dir, els òxids de sofre, l’amoníac, o els òxids de nitrogen? A continuació analitzarem les principals fonts i si hi ha alguns indicis quant a les tendències d’emissió.

Principals fonts emissores d’òxids de sofre a Barcelona i els seus entorns

A continuació es mostren i s’analitzen les dades d’emissions d’òxids de sofre de les principals indústries de l’entorn de Barcelona.

Es poden observar dos pols emissors d’una importància similar, un primer pol al port i la Zona Franca, i un segon pol concentrat a la desembocadura del riu Besòs. Cadascun d’ells emet a l’entorn de 120.000 kg/any de SO2/SOx.

Queda fora de l’abast d’aquesta entrada fer un seguiment complert de l’evolució, per exemple, dels darrers 5 anys, i quina part d’aquestes emissions gasoses s’acaben convertint en partícules que poden arribar als nostres pulmons, però explorarem orientativament l’evolució dels anys 2017 i 2018 (darreres dades disponibles) per avaluar si hi podria haver indicis d’un creixement d’aquesta contribució a la contaminació a la ciutat.

Evolució del “nucli Llobregat”

Del nucli Llobregat destaca la Vidrieria Rovira, situada a la Zona Franca, amb unes emissions tres vegades superiors a les estimades al Port de Barcelona -incloses les dels vaixells-, i que el 2018 (darreres dades disponibles) van augmentar un 33% respecte el 2017.

Del Port de Barcelona no tenim una estimació de l’evolució de les emissions el 2018 – incloent les dels vaixells -, però sabem que és molt probable que augmentessin, ja que l’activitat de mercaderies va augmentar un 10% i la de creueristes un 8,6% respecte el 2017 i no ens consten millores en l’eficiència significatives que puguin influir en les emissions.

També sabem que les emissions de la central tèrmica de cicle combinat del Port de Barcelona va duplicar-se l’any 2018 (arribant als 8.000 kg/any) respecte el 2017.

Per tant, de manera agregada, i segons les dades oficials, aquest pol industrial pot haver augmentat a l’entorn del 30% les emissions de SO2/SOx en un únic any.

Tenint en compte que la ventilació és majoritàriament cap a la ciutat aquest augment d’emissions podria haver afavorit l’increment del nombre de partícules a l’àmbit urbà.

Evolució del “nucli Besòs”

Del nucli Besòs hi ha un primer conglomerat format per l’ECOPARC3 i la planta de valorització energètica (incineradora) del Besòs. Ambdues estructures treballen conjuntament. A l’Ecoparc 3 es fa el tractament preliminar de la incineradora. En aquest cas entre el 2017 i 2018 les emissions de SOx/SO2 van disminuir un 33%.

El segon conglomerat industrial és l’energètic, format per instal·lacions de crema de gas per producció d’electricitat (centrals tèrmiques del Besòs). Segons les dades disponibles del PRTR-es s’ha produït una disminució de les emissions a l’entorn del 17% (nota: al PRTR-es no s’ha registrat activitat al grup 3 de la central l’any 2018, però desconec si és un error d’informació o efectivament no va portar a terme activitat. Si es tracta d’un error s’haurien d’incorporar les emissions d’aquest grup en aquest còmput).

Resum

En resum quant a les emissions industrials de SO2/SOx que poden acabar incrementant el volum de partícules, tenim la següent distribució:

  • Un 30% tenen a veure amb la gestió de residus, i es podrien disminuir amb menys generació de residus i un reciclatge més gran.
  • Un 20% està associat a la generació d’energia a partir de la crema de gas, i es podria disminuir amb una major producció de renovables.
  • Un 12% té a veure amb les emissions del port. Aquest any ha entrat en vigor una nova normativa que esperem que faci disminuir les emissions de SO2/SOx, i encara s’assolirà una reducció més gran quan s’implanti la SECA a la Mediterrània.
  • Finalment un 35% té a veure amb les emissions de la vidriera Rovira sobre la qual podria ser interessant estudiar si és possible establir nivells més exigents de filtratge.
  • Les emissions del període 2017-2018 han augmentat a l’entorn del 30% al nucli del Llobregat. Degut a la corrent d’aire cap al nord de Barcelona podria haver contribuït a l’augment de les partícules a la ciutat, però caldria fer estudis més detallats per verificar-ho. I caldria avaluar com han evolucionat les emissions en un període temporal més llarg.
  • Les emissions de SO2/SOx del període 2017-2018 al pol Besòs, a partir de les dades disponibles, han disminuït a l’entorn del 25%. Degut a les característiques de la ventilació aquesta disminució beneficiaria principalment als veïns més propers i als municipis situats a l’entorn de Barcelona.

Emissions i evolució del NOx/NO2 als entorns de Barcelona

A continuació s’exposen les principals fonts d’emissió NOx/NO2 industrials als entorns de Barcelona. Fonts que s’afegeixen a la més important, la del trànsit, que a més per la seva proximitat és també la principal font d’impacte directe en forma gasosa sobre la salut i en les immissions registrades a la ciutat.

De nou es poden observar, segons les declaracions oficials registrades, dos pols bastant equilibrats Llobregat-Besós amb emissions a l’entorn de 1.360.000 kg/any en ambdós casos. Val la pena assenyalar un tercer focus a Montcada i Reixac amb unes emissions agregades de l’entorn de 500.000 kg/any.

En aquest cas comparant les dades del 2017 amb les del 2018 es pot observar un creixement aproximat d’un 11% al pol Llobregat (considerant les emissions del port constants), d’un 19% al pol de Montcada i Reixac, i un decreixement d’un 11% al pol Llobregat.

Emissions i evolució de l’amoníac a escala regional

Per una altra banda, conèixer l’evolució de les emissions de l’amoníac és també important per entendre la potencial generació de partícules contaminants, ja que pot reaccionar a l’aire i formar partícules atmosfèriques, concretament nitrat amònic i sulfat amònic.

A Catalunya la major part de l’amoníac està associada a la producció de purins de les granges industrials porcines, tot i que a l’àmbit urbà de Barcelona també es produeix amoníac en quantitats molt menors principalment als contenidors de matèria orgànica i a les clavegueres.

Emissions de NH3 detectades via satèl·lit. Es pot observar la relació directa amb les zones de producció intensiva porcina. Font: Nature, 2018

La quantitat d’amoníac emesa a Catalunya, a diferència d’altres contaminants, ha augmentat molt significativament els darrers anys. S’ha duplicat en poc més de sis anys.

Evolució de la generació d’amoníac (NH3) a Catalunya. Font: PRTR-ES.

Per tant no és descartable que una part de les partícules indirectament produïdes per l’amoníac estigui arribant a la ciutat, augmentant la contribució regional de partícules que respirem. De nou, però, caldria un estudi detallat per avaluar la seva importància relativa.

Pot estar augmentant la contribució de la indústria i la ramaderia porcina intensiva a la contaminació de la ciutat?

Tenint en compte el que hem vist anteriorment no hi ha cap dubte que si el volum d’activitat industrial i el ramader porcí augmenta és possible que augmenti el volum global de les emissions a l’atmosfera, i que una part estigui arribant a la ciutat afavorint la creació de matèria particulada.

A Barcelona la informació de la que disposem és insuficient per saber si això està passant i el grau d’importància d’aquest fenomen, però hi ha alguns indicadors que assenyalen un augment de l’amoníac a escala regional i dels diòxids de sofre i òxids de nitrogen als nostres entorns. Tots tres factors podrien estar contribuint a què no disminueixin els nivells d’immissions de partícules tal com podríem esperar.

En aquest context seria interessant analitzar en detall aquest fet per tal de poder discernir, més enllà de les mesures de reducció associades al trànsit dins de la ciutat, quines mesures complementàries a escala supramunicipal s’haurien de prendre, repercutint també així en la salut del veïnat de Barcelona i del veïnat proper a aquestes instal·lacions.

Finalment, val la pena també assenyalar que les dades presentades en aquest article estan basades en les dades aportades per les pròpies indústries al registre oficial que es coneix com a PRTR. És possible que les autodeclaracions no siguin del tot fidels a les emissions reals. Algunes comparatives recents realitzades pel conjunt de l’àrea de Barcelona entre les dades autodeclarades i les dades calculades a través d’observacions satel·litals assenyalen una diferència significativa, essent les emissions estimades mitjançant observació satel·lital entre 1,5 i 2 vegades superiors a les dades autodeclarades.

Una resposta a “Contaminació particulada més enllà del trànsit

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s