Les partícules PM2,5 són, segons l’Agència de Salut Pública de Barcelona, el contaminant que té a Barcelona una mortalitat atribuïble més gran, unes 600 morts anuals l’any 2019. És un contaminant que afavoreix l’aparició d’una gran diversitat de malalties com ara el càncer de pulmó (se li poden atribuir uns 60 casos anuals a la ciutat), així com l’asma infantil (290 casos), entre d’altres.
Però al mateix temps és un dels contaminants sobre els quals la ciutadania disposa de menys informació. Fins ara tant l’Agència de Salut Pública de Barcelona com la Generalitat de Catalunya només publiquen les dades sobre els nivells de contaminació de PM2,5 una vegada a l’any, al voltant del mes de juny de l’any següent.
El nivell d’informació disponible a molts altres llocs d’Europa és molt superior. De fet, a les principals ciutats europees les persones residents poden consultar els nivells de contaminació diaris de PM2,5 en temps real, com es pot observar només anant al mapa de l’Agència Europea del Medi Ambient.
Es pot observar com Catalunya està a la cua d’Europa en informació pública sobre aquest contaminant.
A Contaminacio.Barcelona pensem que tenint en compte que aquest és el contaminant amb un impacte sobre la salut més important aquesta manca d’informació no és admissible, per això emparats en la LLei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern el mes passat vam fer una sol·licitud d’accés a la informació pública a l’Agència de Salut Pública de Barcelona i vam demanar les dades de les estacions de mesura. Avui se’ns ha facilitat la informació, que posem a disposició pública íntegrament. En aquest arxiu podeu trobar l’històric dels nivells de contaminació diària de totes les estacions de la ciutat fins al 31 de gener d’aquest any.
Les dades obtingudes ens permeten aportar més informació pública sobre una problemàtica important a la ciutat. A continuació us en fem cinc cèntims.
Quina és la situació actual?
Barcelona es troba de manera sistemàtica per sobre dels nivells anuals guia establerts per l’OMS, però per sota dels llindars màxims legals. Això comporta que tingui una mortalitat atribuïble alta.
A diferència de la majoria dels contaminants, durant el període prepandèmia 2016-2019 els nivells de contaminació de PM2.5 a la ciutat pujaven, no baixaven.
El que és encara més sorprenent, durant la pandèmia, de nou a diferència dels altres contaminants, en cap mes s’han assolit nivells per sota dels llindars de l’OMS. Ni tan sols quan vam tenir reduccions de trànsit mensuals properes al 70%. Ni a les estacions de trànsit ni a les estacions de fons (amb menys trànsit).
Tot apunta doncs a què si es volen reduir els nivells de PM2,5 per sota dels llindars establerts a l’OMS no n’hi ha prou amb aconseguir disminuir el trànsit i que aquest sigui menys contaminant (això és imprescindible però no suficient) sinó que també cal adoptar mesures sobre d’altres fonts que estan al voltant de Barcelona que poden generar partícules PM2,5, ja sigui de manera directa o indirecta, és a dir, que emeten contaminants que generen partícules secundàries.
Algunes potencials fonts contaminants que caldria avaluar són: el Port de Barcelona -en aquest cas tot indica que contribueix entorn de l’11-15 % en funció de la zona de la ciutat-, les centrals tèrmiques de cicle combinat del Port i del Besòs, la planta de valorització energètica (incineradora) del Besòs, algunes activitats industrials dels entorns de la ciutat i les aportacions derivades de l’amoníac vinculades als purins de les granges industrials porcines del centre de Catalunya.
Es tracta per tant d’un problema complex, que possiblement cal estudiar millor per identificar bé les línies prioritàries d’actuació, però que s’ha d’afrontar sense retard. Com queda clar als estudis de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, ens hi va la salut.
Contaminació BCN 
3 comentaris