L’any 2018 el Port de Barcelona va encarregar a Barcelona Regional l’estudi: elaboració d’un model d’emissions i immissions del port de Barcelona a l’any 2017 i en l’escenari de futur. És un dels tres estudis compromesos amb l’Ajuntament de Barcelona que es van explicar a la Taula de la lluita contra la contaminació del juliol 2018.
L’estudi, però, no ha estat publicat fins ara, malgrat que diverses organitzacions ecologistes ho han demanat al Port de manera reiterada.
El gener del 2020 contaminació.barcelona va fer una sol·licitud formal al Port de Barcelona per accedir a l’informe d’acord amb la llei de transparència, ja que es tracta d’informació pública. Se’ns ha facilitat l’informe, on s’ha suprimit part de la informació que Port de Barcelona considera sensible des del punt de vista comercial.
En aquesta entrada expliquem breument alguns resultats claus, tot i que a la documentació hi ha tanta informació que probablement farem alguna altra entrada en un futur. A l’apartat final d’aquesta entrada podeu trobar la totalitat de la documentació lliurada.
Alguns resultats
- Quant a l’activitat esperada pel 2025 i 2030 el Port preveu un augment de gairebé el 10% en el nombre d’escales a curt termini (2025) i un creixement menor als següents cinc anys.

- També espera canvis en les característiques dels vaixells que seran més grans i potents com es pot veure en l’increment de volum dels vaixells (GT) tant dels que porten passatge com dels vaixells de mercaderies.

Finalment preveu la progressiva renovació dels vaixells. Els nous vaixells seran més eficients.
Per tant el Port de Barcelona preveu un escenari d’augment d’activitat i millora en l’eficiència de transport. Són dues tendències contraposades. El resultat final de la contaminació generada dependrà de dos factors claus, un d’intern i un altre extern:
- L’intern és fins a quin punt es prenen mesures dins del port que incrementin l’ús d’electricitat o gas quan els vaixells s’aproximen i s’instal·lin al port.
- L’extern és si s’aprova o no una Zona de Baixes Emissions pels òxids de nitrogen (NECA) a tota la Mediterrània. Aquesta normativa – que requereix ser aprovada per tots els països de la Mediterrània a l’Organització Marítima Internacional – obligaria a utilitzar fuels molt menys contaminants quan els vaixells funcionessin amb els seus motors de combustió de fueloil.
L’estudi analitza les emissions generades actualment (dades del 2017), i les associades a l’activitat portuària esperada pel 2025 i el 2030 sota tres escenaris en funció del nivell de penetració de les fonts d’energia als vaixells: tendencial, introducció mitjana de la gasificació i l’electrificació (escenari mig) i introducció alta d’aquestes fonts energètiques (escenari òptim). També preveu que l’any 2030 s’haurà implementat la Zona de Baixes Emissions pels òxids de nitrogen (NECA). Val a dir que aquest objectiu és extern, serà difícil d’assolir i està pendent d’una negociació internacional multilateral entre tots els països de la Mediterrània.
Nosaltres, per poder copsar millor aquesta incertesa externa, quan exposem les emissions esperades al 2030 plantejarem quins seran els nivells d’emissions esperats en ambdós escenaris amb … i sense implementació de la NECA.
Emissions
Els tres contaminants analitzats a l’estudi són les partícules (PM10 i PM2,5) i els òxids de Nitrogen (NOx).
Els resultats esperats per PM10 i PM2,5 són gairebé idèntics i la tendència al creixement o decreixement es pot observar al següent gràfic, prenent els nivells de referència les emissions corresponents a l’any 2017, que és l’any que s’ha utilitzat per calcular l’escenari d’emissions actual.

En l’escenari futur més proper, corresponent a l’any 2025, si es porta a terme l’ampliació de l’activitat portuària tal com està planificada pel Port de Barcelona, les emissions particulades (tant PM10 com PM2,5) dels vaixells augmentaran entre un 10 i un 20% respecte a les emissions de 2017.
Als escenaris corresponents a l’any 2030 es presenten dues situacions qualitativament diferents en funció de si s’implanta una NECA a la Mediterrània o si aquesta no s’assoleix. Sense NECA, si l’ampliació de l’activitat portuària s’executa, seguint la planificació de l’Autoritat Portuària, les emissions augmentarien entre un 11 i un 33%. Per contra, si pel 2030 s’ha aprovat i implementat l’acord internacional a la Mediterrània per a la reducció d’emissions, la reducció de les emissions respecte als nivells del 2017 seria d’entre el 28 i el 40%.

Quant a les emissions dels òxids de nitrogen el 2025, el resultat de l’ampliació de l’activitat portuària en termes d’emissions és incert i depèn dels escenaris considerats en funció del nivell de penetració de fonts d’energia. Les emissions esperades oscil·len entre un augment d’un 6% si no s’implanten mesures complementàries a la situació actual (escenari tendencial) i un decreixement d’un 14% si s’implementen totes les mesures que el Port considera possibles, respecte de les emissions del 2017.
El 2030 ens trobem amb diferències significatives en funció de si en aquell any ja s’ha aprovat i implementat la Zona de Baixes Emissions NECA. Si la NECA no s’implementa, però l’ampliació d’activitat es porta a terme, les emissions estaran entre un 11% per sobre dels nivells actuals i una reducció del 22% en l’escenari de màxim desplegament de mesures contemplades. Si per contra la NECA s’implementa en tots els escenaris contemplats, les emissions esperades es redueixen entre un 3 i un 46%.
Immissions
L’estudi presenta una estimació de quina és la contribució del Port de Barcelona a la contaminació de la ciutat tant per l’any 2017 com pels escenaris futurs. Per les previsions de futur, i a diferència del que passa amb les emissions, on s’han calculat tres escenaris possibles de penetració de fonts energètiques (tendencial, mig, òptim), l’estudi només ha analitzat l’impacte del port sobre la contaminació de la ciutat (immissions) el 2025 per l’escenari ÒPTIM, i pel 2030 per l’escenari ÒPTIM amb NECA implementada. Per tant, s’ha calculat les immissions únicament per l’escenari més optimista, tant respecte als factors interns com externs. Els altres escenaris d’emissions estimats portarien a nivells de contaminació a la ciutat clarament superiors, que en el pitjor dels casos per a les partícules més que duplica les emissions de l’escenari simulat (+119%) i suposa un increment d’un 79% pel NOx el 2030.
Atesa aquesta gran variabilitat, en aquesta entrada ens limitem a analitzar els resultats de les emissions actuals corresponents a l’any 2017.




En el cas de la matèria particulada l’aportació de contaminació del port és molt més important a les zones properes a les instal·lacions que al conjunt de la ciutat. Per exemple, a l’estació de mesura de Port Vell -la més propera als vaixells- l’aportació de PM10 originades pels vaixells del Port de Barcelona a la contaminació respirada és 94 vegades superior a la de l’estació de Vall d’Hebron -la més allunyada.
Segons el model utilitzat, l’aportació del Port als nivells globals d’immissions de PM10 l’any 2017 a les estacions de mesura oscil·la entre un 0,6% i un 4,3% i entre un 0,7% i un 13,7% en el cas de les PM2,5. Aquests valors són significativament inferiors als valors mesurats que assenyalen que la contribució als nivells de fons de la ciutat és d’entre el 9-12% pel PM10 i entre 11-15% pel PM2,5. Per tant, molt probablement el model utilitzat està infravalorant la contribució en les immissions particulades.
Per un altra banda segons el model utilitzat la distribució de les emissions de NO2 és la següent:


Quant a la contribució a les immissions de NO2, el radi d’influència de les aportacions generades pel port és més gran. Les aportacions originades pel port de Barcelona contribueixen entre un 4,2% i un 11,6% al total de la contaminació registrada corresponent a l’any 2017 en funció de l’estació de mesura on ho analitzem.

Documents per descarregar
- Introducció i objectius; dades principals; inventari d’emissions del port 2017 (1)
- Inventari d’emissions del port 2017 (2)
- Inventari d’emissions del port 2017 (3)
- Inventari d’emissions del port 2017 (4) i escenaris de futur d’emissions 2025/2030 (1)
- Escenaris de futur d’emissions 2025/2030 (2);
- Modelització de la qualitat de l’aire 2017, 2025 i 2030
- Modelització de la qualitat de l’aire 2017, 2025/2030; Conclusions
5 comentaris