La setmana passada l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va actualitzar les seves guies de qualitat de l’aire. En elles estableix un nou conjunt de valors de referència pels principals contaminants. Per alguns d’ells els valors són significativament inferiors als que indicava el 2005 perquè durant els darrers setze anys la recerca ha demostrat que l’impacte sobre la salut era important a nivells més baixos que els que havia demostrat el 2005.
A gairebé tota Catalunya estem lluny dels nous valors de referència. La situació el 2019 era aquesta:
- 15 de 63 estacions de mesura van acomplir els nous valors de referència pel NO2, però totes elles eren estacions de fons (és a dir allunyades de zones de trànsit) en l’àmbit rural (lluny de municipis densament poblats): Santa Pau (can Jordà), els Torms, Montsec (OAM), Begur (Centre d’Estudis del Mar), Cap de Creus Montseny (la Castanya), Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (barranc del Terme), Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (els Dedalts), l’Ametlla de Mar (deixalleria), Alcanar (Llar de Jubilats), Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (viver), Bellver de Cerdanya (CEIP Mare de Déu de Talló), Juneda (Pla del Molí), Alcover (Mestral), Perafort (Puigdelfí).
- 10 de 109 estacions de mesura van acomplir els nous valors de referència pel PM10. De nou totes eren estacions de fons rurals, algunes d’elles en zones molt aïllades: Montseny (la Castanya), la Sénia (repetidor), Montsec (OAM), els Torms, Sort (escola de caiac), Bellver de Cerdanya (CEIP Mare de Déu de Talló), Cubelles (poliesportiu), Bellver de Cerdanya (CEIP Mare de Déu de Talló), Berga (poliesportiu), Sort (escola de caiac).
- Cap va acomplir el nou nivell de referència de PM2,5.
A Barcelona els nous valors de referència anuals se superen tant a les estacions de fons com les de trànsit.
Què volen dir aquests valors? Són els objectius als que hem d’aspirar?
Tot sovint s’ha fet referència als valors establerts per l’OMS com els valors objectius als quals hem d’arribar si volem aspirar a una bona política de lluita contra la contaminació. No és ben bé així, i per entendre exactament què ens vol transmetre l’OMS amb aquests valors cal entendre com es calculen.
Per calcular aquests valors, de manera simplificada, el primer que es fa és una excel·lent revisió bibliogràfica, on s’analitzen tots els treballs científics de qualitat on es relacionen diferents nivells de contaminació amb mortalitat total o mortalitat relacionada amb problemes respiratoris. Per alguns contaminants (PM2,5 i PM10) també s’analitza la mortalitat per culpa de càncer de pulmó o cardiovascular.
A partir d’aquí els nivells de referència es defineixen com els nivells de contaminació més baixos on el grup d’experts que està treballant el contaminant específic està segur que es produeixen impactes significatius sobre la salut.
Superar els valors de referència establerts per l’OMS implica l’existència d’un impacte negatiu per a la salut
Però l’Organització Mundial de la Salut no analitza si és possible o no assolir els valors de referència a tot el món. És possible que a alguns llocs no sigui possible baixar la contaminació fins als valors de referència per alguns dels contaminats, a causa de les característiques geofísiques on estigui la ciutat en qüestió. Això és degut al fet que per exemple pel cas de les partícules (PM10 i PM2,5) els nivells que mesurem són una combinació de la presència de substàncies naturals i substàncies artificials. En algunes zones el factor natural és important, per exemple quan les ciutats estan a prop o dins del desert. En algunes condicions els valors de referència de PM2,5 o PM10 potser simplement no es poden assolir per molt bé que es facin les polítiques contra la contaminació.
A Barcelona amb dades del 2013, un article publicat a la revista atmospheric, chemistry and physics apuntava que a l’estació de Maria Cristina dels 22 ug/m3 de PM10 detectats de mitjana anual 2,8 ug/m3 eren associats a sals marines i pols del Sàhara, mentre que al PM2,5 aquests dos factors suposaven un total d’1,4 ug/m3 . Aquests són per tant nivells associats a la ubicació de la ciutat inevitables. Una altra font significativa és la pols local originada principalment per la suspensió de minerals, en part reforçada també per la resuspensió deguda al trànsit. En aquest cas a Barcelona la contribució és de 2,6 i 1 ug/m3 respectivament per PM10 i PM2,5.
Com que l’OMS és conscient que la situació actual a les zones de més contaminació està molt lluny dels nous valors de referència, i que pot ser que en alguns punts no es pugui arribar (a curt o a llarg termini), planteja uns nivells intermedis de referència que ara sí que anomena “objectiu” (entre tres o quatre) de transició entre les possibles situacions de contaminació actual i els nous valors de referència.
L’assoliment de cadascun dels objectius intermedis comporta beneficis en termes de salut. Aquesta estratificació es fa amb voluntat d’ajudar a definir les polítiques contra la contaminació atmosfèrica, que haurien de tenir un calendari de desplegament de mesures que permetin assolir els objectius intermedis.
En aquest punt val la pena dir que seria bo que Barcelona (i per extensió a tota Catalunya) es plantegés un full de ruta que ens permetés anar assolint tantes fases intermèdies com sigui possible el més ràpid possible, ja que redundaria en el benefici de tota la població.
A continuació es presenten l’escala de fites a assolir per a la disminució de la contaminació pel cas de Barcelona segons l’Organització Mundial de la Salut:
Contaminació BCN 
1 comentari