El canvi climàtic de Barcelona “fora de Barcelona”

On s’acaba Barcelona? Al límit administratiu o d’una manera o altra s’estén fins allà on la nostra forma de vida i de pensar influeix? Potser sembla una pregunta filosòfica, però el cert és que té molt a veure amb les prioritats sobre com hem d’afrontar l’emergència climàtica.

Recentment l’Ajuntament presentava un estudi on estimava la “petjada de carboni” de l’alimentació, és a dir les emissions produïdes fora de la ciutat que són imprescindibles per produir i transportar els aliments que consumim a la ciutat.

Si suméssim la petjada de carboni de l’alimentació a Barcelona a les emissions generades dins de la ciutat, les emissions de Barcelona augmentarien en un 70%.

El gener de 2020 es va fer un càlcul similar per l’Aeroport i el Port de Barcelona, les dues principals infraestructures de la ciutat. Quines són les emissions d’aquestes infraestructures si els associem també les emissions produïdes pels desplaçaments dels avions i vaixells que els utilitzen i d’on obtenen els beneficis que les fan viables? Els resultats eren encara més colpidors que en el cas de l’alimentació: les emissions del sector aeronàutic vinculades a l’aeroport eren un 200% totes les emissions internes de la ciutat, les del sector del transport marítim vinculat al port eren un 155% les emissions totals a l’interior de la ciutat.

Aquest tipus d’anàlisis ens haurien de fer reflexionar sobre com són d’importants les emissions associades al nostre model econòmic i consum, independentment d’on es produeixen, una reflexió que cada vegada pren més importància. A un altre article ja ho vam explicar, és necessari si volem un canvi a fons en l’àmbit climàtic, afrontar-ho també des del punt de vista del consum i no només des d’un punt de vista territorial.

Si atenem a les millors estimacions existents si comptem les emissions associades al consum, aquesta quantitat més que triplica les emissions produïdes dins de la ciutat i en un futur encara seran més importants, fins al punt que si no canvien les tendències de consum poden acabar compensant amb escreix tots els esforços de reducció que es fan dins de la ciutat.

Per això es fa imprescindible desenvolupar polítiques públiques locals en l’àmbit del consum i no només de l’espai urbà, ja sigui promovent un menor ús de productes carnis o la substitució del consum de productes portats de lluny per productes de proximitat com es fa al recent informe publicat.

Ara bé també seria bo evitar incoherències, com la subvenció simultània del consum indiscriminat que porta a terme el mateix Ajuntament de Barcelona mitjançant la despesa de 3 milions d’euros en bons de consum sense cap criteri vinculat a la renda o criteris ambientals, o la creixent (+43% respecte a l’any anterior) promoció del consum compulsiu a l’època de Nadal amb una subvenció de més de 2 milions d’euros en enllumenat que té com a principal beneficiari els i les comerciants de Passeig de Gràcia (112.000 €) que és al seu torn el carrer comercial més important i car de la ciutat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: