Preguntes que tothom es fa

• La ciutat està cada vegada més contaminada?
• Quines són les principals fonts de contaminació de l’aire que respirem?
• Quantes morts i persones malaltes produeix la contaminació a Barcelona?
• Estem per sota dels màxims legals dels nivells de contaminació atmosfèrica? I de les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut?
• Com i on es mesura la contaminació?
• Estem per sota dels màxims legals dels nivells de soroll? I de les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut?

---

La ciutat està cada vegada més contaminada?

Fals, a Barcelona la majoria dels contaminants han baixat als darrers anys, com també ho han fet a molts altres llocs del món, principalment gràcies als canvis tecnològics. A continuació, us posem alguns gràfics obtinguts de les dades oficials de l’Agència de Salut Pública de Barcelona. Podreu observar que els nivells actuals són gairebé la meitat de fa vint anys. És una batalla que estem guanyant, però encara hi ha molt camí a fer. Cada pas a fer decréixer la contaminació suposa millores en la salut dels veïns i veïnes de la ciutat.

El trànsit viari és la principal font de contaminació en l’aire que respirem?

El trànsit és, sense cap dubte, la principal font de contaminació per als contaminants amb més impacte sobre la nostra salut. La proporció varia en funció del contaminant, de la zona de la ciutat i si estem a prop d’un carrer amb molt trànsit o amb poc trànsit.

• Les dades pel NOx segons el darrer estudi portat a terme mitjançant un model de Barcelona Regional i corresponent al 2017 per la mitjana de la ciutat són aquestes: 54% de l’NOx respirat prové del trànsit viari, el 6,2% és d’origen industrial, el 6,9% del Port de Barcelona, 0,7% de l’Aeroport, el 7,6% és d’origen domèstic, el 18,7% fons i el 6,0% d’altres factors que el model no sap definir.
• Respecte a les partícules PM10 i PM2,5 podeu trobar un resum de la situació aquí. A grans trets, al voltant del 40% són directa i indirectament d’origen viari, entorn del 10% són directa i indirectament associades al Port de Barcelona, al voltant d’un 10% provenen directament d’emisions d’origen industrial (cal afegir però, la part indirecta produïda per gasos industrials que posteriorment reaccionen amb altres elements i acaben generant partícules). Finalment, hi ha una part important que són associades a fons. D’aquestes darreres s’està estudiant l’assignació, molt probablement una quantitat significativa -podria arribar al voltant del 20%- són produïdes de manera indirecta per l’amoníac generat als purins de les granges industrials porcines de fora de Barcelona que en reaccionar amb l’aire formen partícules en format de nitrat amònic i sulfat amònic, dos dels tipus de partícules que arriben transportats pel vent a la ciutat.

És important no confondre les emissions (la contaminació que es produeix) amb les immissions (la contaminació de l’aire que respirem) pel fet que algunes fonts poden emetre molt però estar més allunyades i per tant part de la contaminació es distribueix per altres zones (per exemple el mar) on no respirem. Si ens fixem en les emissions segons l’informe elaborat per Barcelona regional amb dades del 2017 les fonts a Barcelona i els seus municipis de l’entorn són les següents:

• Les dades pel NOx: transport viari 36,7%, Port de Barcelona 25,4%, grans emissors industrials 20,8%, aeroport 7,6%, sector domèstic 4,1%, emissions industrials difús 2,3%, sector comercial i de serveis 2,5%.
• Les dades pel PM10: transport viari 51,3%, Port de Barcelona 34,4%, grans emissors industrials 7,7%, sector domèstic 2,2%, aeroport 1,6%, emissions industrials difús 0,6%, sector comercial i de serveis 0,5%, altres 1,8%.
• Les dades pel PM2,5: transport viari 51,6%, Port de Barcelona 40,5%, aeroport 2,2%, sector domèstic 2,8%, emissions industrials difús 0,8%, sector comercial i de serveis 0,7%, altres 1,3%.

Quantes morts i persones malaltes produeix la contaminació a Barcelona?

Segons les darreres dades disponibles que fan referència als nivells de contaminació de l’any 2020/2021 són aquestes:

Acomplim la legislació en termes de contaminació atmosfèrica? I les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut?

Els nivells legals actuals i valors de referència pels principals contaminants de la ciutat són aquests:

Quant a compliment aquesta és la situació corresponent a l’any 2021.

Com i on es mesura la contaminació atmosfèrica a la ciutat?

Les dades oficials de mesura s’obtenen a 10 estacions de mesura repartides a la ciutat (es va donar de baixa al primer trimestre de 2020 l’estació d’IES Goya) no amb un criteri de distribució territorial sinó en funció de les tipologies de carrer (trànsit -molts vehicles, o fons -pocs vehicles), i si estan situades a l’àmbit urbà o suburbà. Per això, la proximitat d’una estació no és un bon indicador del nivell de contaminació del carrer on es pugui viure (que potser té un nivell de trànsit molt diferent). Se suposa que hi ha una nova estació de trànsit a la Meridiana en fase de proves, però no disposem de més informació de la situació actual i de si s’activarà ja aquest any o no.

La Generalitat de Catalunya és la responsable del disseny i funcionament de la xarxa oficial de mesura de la contaminació atmosfèrica a tota Catalunya (que rep el nom tècnic de Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica) , i a Barcelona la gestiona l’Agència de Salut Pública de Barcelona.

Els contaminants que es mesuren a cada estació són els següents:

L’Administració disposa també d’algunes furgonetes mòbils de mesura i porta a terme puntualment campanyes de mesura amb una tecnologia més econòmica anomenada mesuradors passius.

Acomplim els llindars màxims legals i les recomanacions de soroll màxim de l’OMS en termes de soroll?

Fals. Els incomplim en molts dels carrers de la ciutat. Aquest nivell d’incompliment suposa un problema de salut important per a molts veïns i veïnes de la ciutat. L’Agència de la Salut de Barcelona estima que a Barcelona el soroll causa trastorns greus de son a 60.000 persones, molèsties intenses a 210.000 i se li poden atribuir 130 morts cardiovasculars a l’any.

Un esquema dels nivells, principals impactes i orígens es pot trobar a continuació. També es pot observar un estudi publicat al 2020 per l’Agència de Salut Pública de Barcelona clicant aquí.